Comprovació de valors en una liquidació d'Impost sobre Successions i Donacions (ISD)
Ens arriba al despatx un assumpte per la qual s’acordava una nova liquidació de l’Impost de Successions i Donacions on es va determinar una Base imposable d’un import considerable, donant-li a conèixer a la nostra representada un diferencial de valors que havia presentat.
Estudiem l’assumpte i formulem recurs de reposició, que va ser estimat parcialment aconseguint reduir l’import amb un diferencial de valor comprovat de menys valor, sent anul·lada la liquidació impugnada i havent practicat nova liquidació prenent com a base imposable de l’impost un nou valor comprovat de la finca adquirida. No estant d’acord tampoc amb dit diferencial, ho tornem a impugnar per no trobar-la ajustada al dret i ser lesiva pels interessos de la nostra representada, formulant reclamació econòmic-administrativa davant del TEAR Catalunya amb la finalitat d’obtenir l’estimació total, que aconseguim.
En primer lloc, tal i com vàrem expressar en el recurs de reposició anterior, davant l’Agència Tributària havien comès l’error de confondre la finca objecte del procediment, havent adjuntat valors, informe i informació que no corresponien a la de la nostra representada. I, en segon lloc, vàrem argumentar la manca de motivació així com l’obligatorietat d’acudir a la finca per part del pèrit de l’Administració. En tercer lloc, vam al·legar la càrrega de l’Administració d’acreditar que el valor que figura en la declaració o autoliquidació no es correspon amb el valor real. En quart lloc, davant una repetició en la valoració amb la mateixa o similar absència o deficiència de motivació, comportava a la pèrdua del dret a la comprovació de valors per part de l’Administració, ja que es tractava d’evitar la reiteració d’errors iguals, així com vàrem exposar altres punts, però aquests mencionats ja van portar a l’estimació integra de la nostra reclamació.
En data recent de 2 de gener de 2024 se’ns notifica una resolució, amb estimació total a favor nostre, per part del TEAR Catalunya, admetent que tal com sosté el Tribunal Suprem, s’exigeix el reconeixement personal del bé que es valora, sent una autoimposada reglamentàriament per l’Administració pel que constitueix una regla general imperativa i inexcusable, l’excepció ad casum, per tant, ha de ser rigorosament justificada.
De manera que, l’aplicació d’aquest axioma al supòsit en concret ens porta a haver de considerar que:
- La visita del pèrit a l’immoble cal realitzar-se sempre, excepte causa justificada, a fi que no manqui la falta de motivació, amb caràcter previ a emetre l’informe de valoració.
- Es tracta d’una obligació que recau sobre l’Administració pel que no pot traslladar la càrrega al contribuent.
- L’interessat des del mateix moment en què rep la valoració ha de disposar de dades suficients per a poder acceptar o formular al·legacions que consideri oportunes per a rebatre els elements que el tècnic hagi tingut en compte.
- Perquè l’Administració tributària quedi eximida del compliment d’aquest requisit, la negativa al reconeixement del bé haurà de ser expressada pel posseïdor del bé.
En aquest supòsit en concret, es va reconèixer pel TEAR Catalunya que l’immoble no corresponia i que les fotografies del pèrit de l’Administració no constava ni data i mancaven de força probatòria necessària per acreditar quin era l’estat de conservació de l’immoble en la data de la meritació, com veníem al·legant.
Concloent que, d’acord amb la doctrina jurisprudencial que exposava el TEAR Catalunya, no es podia entendre tampoc que la valoració impugnada estigués suficientment motivada, com resultava jurídicament intolerable segons l’esmentat Tribunal l’actitud contumaç de l’Administració tributària, l’obstinació en l’error, la reincidència en idèntic error una vegada i una altra per part de l’Administració. També, havent estat anul·lada l’anterior liquidació, repetint-se la valoració amb similars defectes que la primera, no hi pot haver possibilitat que l’Administració tributària torni a realitzar una nova comprovació de valor, pel que en conseqüència procedia anul·lar l’acte impugnat.